Musica Angelica

La prolífica Capella de Ministrers (Carles Magraner) demostra amb un altre nou CD el dolç moment que està passant, la lúcida ressaca de la recent celebració del seu XX aniversari. Si en aquest mateix nombre del Butlletí s’adona de la seua versió de les Lachrimae de Dowland, aquest conjunt tot terreny ens regala un disc especialitzat en patrimoni musical valencià o relacionat amb aquest antic regne de la Corona d’Aragó, amb repertori situat entre els segles XIII i XVI. Per si no fóra suficient coherència temàtica, totes les peces es relacionen, d’una o una altra manera amb la Verge. Tot un luxe de programa.

El germen de la compilació és un ambiciós projecte ideat a partir del descobriment de dotze enormes i fantàstics (en tots dos sentits de la paraula) àngels músics, pintats al fresc a la fi del segle XV, i ocults sota les voltes barroques en l’absis de l’altar major de la catedral valenciana, estrictament contemporanis a la construcció de la Llotja de la ciutat, aqueixa fita tardogótico de l’arquitectura civil. Es va decidir traure’ls a la llum, la seua anàlisi, restauració i, de la mateixa manera que es fera en el seu moment amb els instruments romànics del Pòrtic de la Glòria compostelà, es va procedir a la construcció de les rèpliques dels mateixos per a ús de la Capella de Ministrers, que són els que sonen en aquest CD. Però aquest és molt més que un disc institucional, d’efemèrides. De fet, la novetat de part del repertori interpretat converteix aquest disc en una raresa i una fita per a qui li interesse la música antiga hispana, destacant una superba interpretació del Cant de la Sibil·la (segons el Breviari de Martí I d’Aragó), alternant el sobri i el coreogràfic, un goig marià procedent d’un cantoral d’un convent de clarisses, i un interessantíssim ramet d’obres assumpcionistes, de Vic a Elx, del segle XIII al XVI. Finalment, una picada d’ullet a repertori més trillat: dues Cantiges de Santa María d’Alfonso X, de temes valencià i alacantí, i dues noves versions de sengles peces del Llibre Vermell montserratí, que tants èxits li ha comerciejat a aquest grup, componen el conjunt.

La interpretació mostra l’amplitud de registres de la Capella, amb moments magistrals, inspiradísims. Decididament, els valencians són ja una referència en la traducció del repertori medieval. Si amb el CD ve un extens llibret amb il·lustracions de primera qualitat, i les notes al programa les escriu Maricarmen Gómez Muntané… què més es pot demanar? Doncs un altre disc més de la Capella. Veient el ritme últim de treball, i d’encerts, no tardaran a arribar, ni els uns ni els altres.

Josemi Lorenzo Arribas