Biografia Carles Magraner

Quan algú escolta la música de Carles Magraner, el que percep no és senzillament una successió de notes produïdes pels cops del seu arc en les cordes de la viola da gamba; més aviat són sons que es van transformant en una cadena de sentiments i emocions. De la mateixa manera, la seua extensa carrera professional no pot ser entesa com un gran nombre de concerts i enregistraments, perquè és la història de molt d’esforç i el resultat del seu amor per la música.

Carles Magraner naix a Almussafes (La Ribera Baixa, València) on inicia els seus estudis musicals, que continua després en el Conservatori Professional de Carcaixent i el Conservatori Superior de València, obtenint els títols de Professor de Violoncel i el Superior de Musicologia. Molt prompte, se sent captivat per la música antiga i s’especialitza en violoncel barroc i viola de gamba, amb estudis a Barcelona, Madrid i el Departament de Musique Ancienne del Conservatoire National de Région de Toulouse. A més, cursa diversos seminaris sobre música medieval, renaixentista i barroca impartits per Miquel Querol i Josep Bonastre, entre altres, completant la seua formació en música ibèrica dels segles XI-XVIII. Obtén el Premi a la Creativitat Musical de la Universitat de València els anys 88 i 89 i del Ministeri de Cultura de joves intèrprets. Carles Magraner és Màster en Música en l’especialitat de música antiga, Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València i Acadèmic de Número per la M.I. Acadèmia de la Música Valenciana des d’abril de 2024.

Ha desenvolupat una gran activitat concertística com a solista i en diverses agrupacions de cambra i també ha compartit els seus coneixements, d’una banda com a professor en diversos conservatoris i escoles de música, i per una altra amb la seua intervenció amb ponències i conferències en la Universitat de València i Universitat d’Alacant, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, en l’Escola Superior de Música d’Estocolm, Conservatori de Xangai, Escola d’Art de l’Havana, Congrés Internacional Els mons de Vicente Martín i Soler, participant a més en els cursos de música antiga de Peníscola i Morella, com a professor del seminari sobre Francisco Guerrero impartit en la Universitat Internacional d’Andalusia, UIA Huelva i en el curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Centre Ernest Lluch, Universitat Lió2 i Sorbona de França, Conservatori de Mina Gerais a Brasil, a més d’altres congressos, i seminaris. L’any 2004 se li concedeix el premi cívic de la seua localitat natal. Ha estat professor especialista en música antiga en el Conservatori Superior de Castelló.


La seua àmplia formació i el seu coneixement de la música antiga l’han portat a ser director artístic de l’Orquestra Barroca de Xàtiva i col·laborador de l’Orquestra Barroca Espanyola. Va ser becat per la Universitat de Salamanca per a la formació de l’Orquestra Barroca d’aquesta universitat. Així mateix, ha dirigit diverses agrupacions instrumentals i vocals, entre les quals cal destacar el Cor de la Generalitat Valenciana, el quartet de violes de gamba Millennium, l’Acadèmia CdM i l’Orquestra Simfònica d’Alacant (ADDA). Ha estat comissari del Festival Mare Nostrum del Centre Cultural La Beneficència de València i director artístic del Festival Internacional de Música Antiga Música, Història i Art de València, del Festival de Música Antiga al Palau de l’Abat (La Valldigna), així com de diversos cicles de música antiga i barroca de la Comunitat Valenciana. En 2006 dirigeix i coordina el projecte de construcció dels instruments basant-se en els dotze àngels músics de les pintures al fresc de l’altar major de la Catedral de València, amb els quals s’ofereix un concert aquell mateix any dins dels actes de benvinguda de Sa Santedat el Papa a València.

A més d’aquesta trajectòria professional individual, la seua faceta més coneguda és el seu treball com a fundador i director del grup valencià de música antiga i barroca Capella de Ministrers, amb el qual ha gravat nombrosos discos reconeguts com a Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, premis Gramophone, Goldberg, CD Compact, entre altres.


Ha realitzat nombrosos concerts en els més prestigiosos festivals estatals i internacionals, entre els quals cal destacar l’Auditori Nacional d’Espanya, el Palau de la Música de València, el Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Lleó, el Teatre de la Maestranza, El Escorial, el Centro Conde Duque, l’Auditori de Castelló, el Teatre Cervantes, el Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Los elementos d’Antonio Literes), el Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, el Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Peralada, la Quinzena Musical Donostiarra, Los Veranos de la Villa (Madrid), el Festival Grec (Barcelona), el Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, el Festival de Música Religiosa de Conca, Serenates a la Universitat (València), el Festival Are More (Vigo), el Festival Medieval d’Elx, entre altres. Ha realitzat gires de concerts i ha participat en els més importants festivals de països com França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, el Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Grècia, Argentina, Brasil, els Estats Units, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba, Croàcia, la Xina, Algèria, Suècia, Noruega… D’entre els quals destaquen el Oude Muziek d’Utrecht, La Chapelle de Lyon o el concert amb el Requiem de Victoria a la catedral de Saint Patrick de Nova York. Al maig de 2008 va actuar en la inauguració de la Casa de la Llengua Espanyola a Rodes (Grècia), presidida per S.M. La Reina Dona Sofia en viatge oficial. Eixe mateix any, el grup va participar en l’acte oficial d’homenatge al rei Jaume I que va tindre lloc en el Monestir de Poblet, amb motiu del 800 aniversari del seu naixement.

La seua activitat ha anat més enllà del estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna; amb coreògrafs com Santiago Sempere i Toni Aparisi; amb artistes com Manolo Boix i amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín. Ha recuperat la versió escenificada de la sarsuela inèdita La madrileña de Vicente Martín i Soler, el primer Oratori Sacre espanyol, i una aproximació històrica a la interpretació del drama en dues parts per a la Festa de l’Assumpció de la Verge Maria d’Elx. La seua música del Cant de la Sibil·la forma part de la banda sonora de la pel·lícula Son de mar de Bigas Luna. Aquest treball va suposar l’inici d’una relació professional amb el director català, qui en 2003 va requerir la seua participació en l’adaptació de les Comedias bárbaras de Valle-Inclán, en la clausura de la II Biennal de València.

És habitual la seua col·laboració amb Maricarmen Gómez Muntané (UAB), Josemi Lorenzo i altres musicòlegs i medievalistes, que han permés indagar en el patrimoni musical espanyol amb exemples de recuperació de música en temps de Jaume I, Ausiàs March, Llibre Vermell, dinastia dels Borja, Cançoner de Palau i del Duc de Calàbria (Uppsala)… Els seus estudis musicològics sobre el barroc valencià han servit per a l’edició de discos sobre la música antiga valenciana: Matías Navarro, José Gil Pérez, trobadors de la Corona d’Aragó, Alfons el Magnànim, entre altres. Ha publicat, juntament amb David Antich, l’edició crítica de la sarsuela La Madrileña de Vicente Martín i Soler i junt amb Gersón Padilla, la suite medieval Els Viatges de Tirant lo Blanch per a banda simfònica. L’activitat de Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, es reflecteix en els més de 1500 concerts oferts des de la seua creació en 1987 i la seua àmplia discografia, acollits tots amb molt bones crítiques de públic i especialistes, a més de premis nacionals i internacionals d’institucions i revistes professionals.