Quattrocento

Música i dansa en la Cort Aragonesa a Nàpols. El Quattrocento és un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XV i és el bressol del Renaixement. En la Itàlia no unificada d’aquest segle, l’art, la dansa o la música representaven una ostentació del poder dels governants enfront d’altres regions.

Description

CDM 1742

Textos: Cecilia Nocilli

Idiomes: valencià, espanyol, francès i anglés

Enginyer de mescla i masterització: Jorge García Bastidas (dbc estudis)

Portada: Mapamundi de Cresques

Disseny i maquetació: Annabel Calatayud

DDD
Dipòsit legal: V-505-2017

CAPELLA DE MINISTRERS
CARLES MAGRANER, director

Carles Magraner, violes i director
Ignasi Jordà, exaquier
Robert Cases, guitarra renaixentista / viola de mà
David Antich, flautes
Quim Guerra, xirimia
Elíes Hernandis, sacabutx
Álvaro Martínez, sacabutx
Pau Ballester, percussió

1. Zappay [lo campo] (Montecassino 871)
2. La verdelete (Bruxelles 9085)
3. Vida de Culin (Montecassino 871)
4. Iupiter (Domenico da Piacenza)
5. La figlia di Guglielmino (Domenico da Piacenza)
6. Belfiore (Domenico da Piacenza)
7. Amoroso (Siena L V 29)

8. Alta (Francisco de la Torre)
9. Madonna Katerina (Hans Judenkünig)
10. Calata a la spagnola (Joan Ambrosio Dalza)
11. Grazioso e Ingrata (Guglielmo E. da Pesaro/D. da Piacenza)
12. Tenore del re di Spagna (Antonio Cornazano)
13. Tesara (Domenico da Piacenza)

14. Falla con misuras (M. Gulielmus)
15. Spero (Guglielmo Ebreo da Pesaro)
16. Gioioso y Petit Riense (Atr. Giovanni Ambrosio)

17. Amor che t’o fat hio (Montecassino 871)
18. La gelosia (Domenico da Piacenza)

19. Mon fort souspirz (Montecassino 871)
20. Anello y Verçeppe (Domenico da Piacenza)
21. Dindirindin (Montecassino 871)
22. Belriguardo (Domenico da Piacenza)
23. La cara cossa del Berdolin (Venezia BNM 1227)

quatrocento cdm

El gust musical, coreogràfic i teatral de la cort catalanoaragonesa del Quattrocento napolità

Amb l’entrada en 1443 d’Alfons V d’Aragó, el Magnànim (1396-1458), com a rei de les dues Sicílies, Nàpols es converteix en el cor del Mediterrani i la cort aragonesa, en el seu dominador més potent. A més, la Sicília intra pharum o Itàlia meridional tenia més poder respecte a la que hui correspon a l’illa de Sicília, és a dir l’ultra pharum, perquè tot el poder administratiu i governatiu tenia seu a Nàpols, i deixava el territori limítrof en una posició subordinada. Aquesta separació entre centre i perifèria al regne de Nàpols va tindre poc de consens entre els barons napolitans, la qual cosa va accentuar encara més la bretxa entre dominadors i dominats. Ara bé, la cort humanista catalanoaragonesa es va distingir per un gust artístic molt refinat. Va conservar la seua pròpia identitat, però alhora va apreciar els costums i usos locals, i s’hi va adaptar. Després de la conquesta de Nàpols, el Magnànim mai va tornar a la península Ibèrica i va deixar el govern a la seua esposa Maria de Castella (1401-1458).

Com és sabut, durant el segle xv s’assisteix al «renaixement» o redescobriment del teatre antic per part de la cultura humanista, que aspirava a poder conjugar les noves experimentacions en el camp dels espectacles amb les regles de la retòrica, la gestualitat i la dicció de la cultura clàssica. Un exemple d’aquest ambient humanista de cerca estètica es troba en la vida cultural de Nàpols, que es mou al voltant de les figures de Jacopo Sannazaro (1458-1530), Benet Garret –més conegut com Il Cariteo (1450-1514)– i Serafino Aquilano (1466-1500). En les cròniques de la cort napolitana, Il Cariteo i Sannazaro figuren com a col·laboradors assidus en els muntatges de farse, èglogues i gliommeri per a diferents esdeveniments. Fins i tot en la novel·la pastoril Arcadia, Sannazaro assigna al poeta català el personatge de Barcinio, una referència a Barcino, antic nom de Barcelona i ciutat natal d’Il Cariteo. La música desenvolupa, juntament amb els elements escenogràfics i de vestuari, un paper essencial no només per a acompanyar les danses, sinó també per a introduir els personatges al·legòrics i conduir-los fins a la tarima on declamen els textos. Se sap que les fonts que ens transmeten les músiques dels compositors i poetes italians creades per a aquestes representacions teatrals són més aviat escasses. En canvi, aquesta pràctica compositiva, l’heretarà la frottola a la fi del Quattrocento. Nàpols, junt amb altres corts italianes, és un dels exemples més significatius d’aquest consum musical privat, i Aquilano i Il Cariteo van ser dos dels improvisadors de música i poesia de més renom en el teatre quatrocentista napolità.

EL PAÍS

El hombre que recupera músicas perdidas
Capella de Ministrers edita Quattrocento, su disco número 54 en tres décadas de trayectoria

Levante-EMV

Capella de Ministrers publica Quattrocento
El disc número 54 de l´agrupació musical valenciana aborda la música i dansa de la corona d´Aragó a Nàpols en el segle XV – La gènesi del treball va ser en el marc de «early music morella»


La Vanguardia

Capella de Ministrers publica Quattrocento, su disco número 54


Las Provincias

Capella de Ministrers publica Quattrocento, su disco número 54


El Periódico Mediterráneo

Capella de Ministrers viatja al Quattrocento


Valencia Plaza

Capella de Ministrers publica un disco repleto de la música de la Corona de Aragón en Nápoles


Agencia EFE

Capella de Ministrers publica Quattrocento, su disco número 54


Las Bandas

Capella de Ministrers celebra su 30 aniversario con un nuevo disco
Bajo el título Quattrocento, la obra evoca la música y danza de la Corona de Aragón en Nápoles


La Quinta de Mahler

Quattrocento
Música en la Corona de Aragón en Nápoles


Música Antigua

Quattrocento. Esplendor cortesano en las danzas de Alfonso el Magnánimo


Doce Notas

Quattrocento. A la conquista de la mejor vida posible
Quattrocento, Música y danza de la Corona de Aragón en Nápoles

Point Culture

Quattrocento, musique à la cour aragonaise de Naples
Carles Magraner – Capella de Ministrers

Additional information

Weight 103 g