CRÒNICA D'UN VIATGE MUSICAL PER LA MEDITERRÀNIA MEDIEVAL
Carles Magraner proposa un viatge musical per la Mediterrània medieval de la mà dels viatges de Ramon Llull. Les referències musicals dels seus escrits són breus. En el "Revelatio secretorum artis" del lul·lista del segle XVIII Ivo Salzinger es dedica un apartat que es titula "De Secreto Musicae" on, després de reiterar l'autoritat musical de Boecio i Pitàgores, tracta la divisió del monocordi i les consonàncies, el cercle de quintes i el sistema de solmització de Guido d'Arezzo. Seguint aquest afirma que la música és "ars inventa ad ordinandum multas voces concordantes in uno canto". Tanmateix, en “L’Arbre de la Ciència’’ on Llull imagina catorze arbres del saber, està l'Arbre humanal en què una de les seves fulles és la música, on diu que al seu parer l'activitat del músic ha “considerar les veus dispostes a ésser altes e baixes e mijanes, longues e breus, grosses e primes, proporcionades als accents de les vocals e de les consonants, per ço que pusca ornar les veus e les melodies dels estruments qui son plaents a oir, e alegrar los coratges dels homens". Altres referències a la música en l'obra de Llull les trobem, per exemple, en la seva “Doctrina Pueril’’, on escriu: "Musica es art per la qual havem doctrina a cantar e sonar esturments dretament, e tost e espau, alsant e baxant e agual los punts e les veus en tal manera que sien concordants diverses veus e sons. On, aquesta art es, fil, atrobada per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Deu.E aquesta art tenen los clergues qui canten en l’esgleya per loar Deu, e contra los comensaments d’esta art son los juglás, qui canten e sonen esturments denant los princeps per vanitat mundana”.
Imatge: ©Badische Landesbibliothek, Karlsruhe. Cod. St.Peter perg 92 fol.3v