RENAIXEMENT HUMANISTA PER AL 9 D’OCTUBRE
Capella de Ministrers celebrarà el 9 d’octubre amb dues propostes en gira al voltant del renaixement europeu més humanista.
L’humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural europeu estretament lligat al Renaixement. L’origen es situa al segle XIV a la península Itàlica (especialment a Florència, Roma i Venècia) en personalitats com Dante Alighieri, Francesco Petrarca i Giovanni Boccaccio. Busca l’Antiguitat Clàssica i reprèn l’antic humanisme grec del segle d’or i manté la seua hegemonia en bona part d’Europa fins a finals del segle XVI. A partir d’una acurada selecció musical Capella de Ministrers proposa dues propostes de programa per conmemorar aquesta data.
La primera d’elles al voltant de la Cort aragonesa a Itàlia baix el titol Lucretia de Borgia. La figura històrica de Lucrècia Borja està tenyida de prejudicis i tints novel·lescos, mentre que els testimonis documentals fiables són insuficients. La seua vida va transcórrer en ple Quattrocento, un dels períodes més importants del panorama artístic europeu. Es situa al llarg de tot el segle XV i és el bressol del Renaixement. A la Itàlia no unificada d’aquest segle l’art, la dansa o la música, van representar l’ostentació del poder dels governants davant d’altres regions. A les corts italianes van estar els millors músics i teòrics musicals aragonesos i flamencs de l’època (Oriola o Tinctoris), es va viure un renaixement del teatre antic (Sannazaro o Carite) i també de la dansa (Doménico di Piacenza o Antonio Cornazano), on amb els primers tractats de ball es buscava una concepció humanista i neoplatònica de la dansa com una manifestació demostrativa dels moviments de l’esperit. Moltes vegades els prínceps i cortesans eren al mateix temps actors, músics o ballarins en aquestes representacions o farses. Així trobem a les corts italianes del segle XV, entre elles l’aragonesa, el cresol perfecte on floreix la cultura de l’humanisme. En aquest programa de concert escoltarem música de dansa del cançoner de Montecassino i de músics vinculats a les corts aragoneses a Itàlia, així com danses anònimes dels tractats de Piacenza o Cornazano.
La segona de la proposta és la reconeguda Els Viatges de Tirant lo Blanch. Des d’ara també en composició per a banda simfònica, una suite medieval cavalleresca que ofereix la possibilitat d’ésser interpretada juntament amb banda de música. Tirant lo Blanch, l’obra de la qual Cervantes escriuria que «pel seu estil, és aquest el millor llibre del món» és una de les grans novel·les de la literatura medieval universal i un dels títols que obre el camí de la modernitat literària a Europa. Escrita per Joanot Martorell, amb la col·laboració de Martí Joan de Galba, i publicada a València el 1490, en ple Segle d’Or valencià, relata les aventures cavalleresques de Tirant lo Blanch per la Mediterrània, plasmant amb un realisme molt directe i gran expressivitat dels ideals cavallerescos de l’època, que marcaran els ítems de la novel·la de cavalleries dels segles posteriors. Un recorregut musical pels llocs on va estar Tirant, estretament relacionats amb la trajectòria i la vida de Joanot Martorell. Les obres musicals recollides en aquesta proposta s’agrupen en sis blocs ben diferenciats que ens traslladen des d’Anglaterra, Borgonya, Aragó (Sicília i Rodes) fins a Constantinoble (Istanbul), recollint la música de les corts més importants del Renaixement i l’exotisme de l’Imperi bizantí o de les batalles de Tirant a Àfrica, amb repertori andalusí.