La Madrileña

Història d’una transformació

Heus ací una breu història sobre el primer triomf d’un compositor que volia ser famós. Aquest primer èxit li va bastar per a eixir fora d’Espanya. Ja en l’estranger, els següents el van ser portant cada vegada més lluny fins que al final li va anar impossible tornar. No obstant açò aquest èxit que ho va allunyar, va fer possible que aquesta, la seua primera obra teatral, romanguera en el seu país.

En la ciutat de València l’arquebisbe Andrés Mayoral va suspendre totes les representacions d’òpera en el Corral de l’Olivera (Casa de les Comèdies) durant el període comprès entre 1748 i 1753, per creure que van ser l’origen dels terratrèmols que van assolar la ciutat durant aqueixos anys, camuflant amb aquest argument la immoralitat i competència que el clergat veia en les representacions teatrals. El zamorano Mayoral va adquirir després la Casa de les Comèdies de València per a derrocar-la i construir uns habitatges, deixant a la ciutat sense teatre fins que l’any 1761, i prèvia autorització real de Carlos III, es representara de nou a València en la Botiga de Baldà, antic magatzem propietat de l’Ajuntament que es va condicionar per a tal menester.

La vida teatral valenciana entre els anys 65 i 75 del segle XVIII va ser d’apogeu. Així es justifica si s’observen el nombre d’òperes representades, els escrits musicals editats i la diversitat dels seus autors, la majoria d’ells italians (Francesco vaig donar Maio, Nicolo Piccinni, Baltasar Gallupi, Pietro Guglielmi, Tomás Trajetta, David Pérez, entre uns altres). D’entre els músics que van visitar la ciutat del Túria en aquest decenni destaquem a Luigi Bocherini qui, al novembre de 1768, i nouvingut a Espanya amb la qual seria la seua futura dona Clementina Pellicia, va interpretar un ària per ell composta en l’òpera de di Majo L’Almeria. La restauració dels espectacles teatrals en la ciutat de València es va fer de manera progressiva, fent-nos una breu idea de la vida musical que va respirar i va influir a Martín i Soler en la seua joventut i durant el període que situem entre 1765 i 1775, any en el qual estrena a Madrid Il tutore burlato suposant-li ja resident en la capital d’Espanya. Encara que en més d’un diccionari se cita I due avari com la primera òpera que el valencià Vicente Martín i Soler va compondre i va estrenar, fins ara no ha aparegut el llibret, ni la partitura. En el seu lloc es troba, degudament catalogada pel nom del seu autor. Il tutore burlato, òpera bufa en tres actes, de 1775, que es troba en el fons de música de la Biblioteca Històrica Municipal de Madrid (BHM Mus 189-6).. En cap de les fonts en què s’inclou aquesta obra, s’adverteix una característica molt especial, ja que, és necessari examinar-la per a descobrir que a més d’una òpera en italià, es tracta també d’una sarsuela amb text en castellà. És l’única obra de Martín i Soler cantada en els escenaris de la Cort, amb aquesta particularitat.

© Víctor Pagán / Carles Magraner