La Madrileña

Vicent Martín i Soler (1756-1806). En 1996 Carles Magraner i Capella de Ministrers van gravar la sarsuela de Vicent Martín i Soler La Madrileña, i aquesta és la reedió que es va fer en 2004. Aquest registre de la versió presentada a Madrid en 1778 va marcar un dels jalons més importants en la recuperació de l’obra del compositor valencià, que, com és ben sabut, va arribar a eclipsar al mateix Mozart en la Viena de la seua època.

15,91  IVA incl.

14 in stock

Description

Ref.: CDM 0410
EAN 13: 8216116204108/p>

Textos:
Víctor Pagán; Carles Magraner

Enginyer de so, mescles i edició:
Alfonso Ródenas

Portada:
Detall de la Gallina Cega, Francisco de Goya. Drets reservdos – Museu del Prado

Disseny i maquetació:
Annabel Catalayud

Dipòsit legal: V-3930-2004

DDD:75’48”

Editat : 20/10/2004

Capella de Ministrers
Carles Magraner, director

Violante: Olga Pitarch, soprano
Pipo: Miquel Ramon, baríton
Caballero: Antoni Aragó, tenor
Menica: Patricia Llorens, soprano
Fabricio: Santiago Santana, baríton
Anselmo: Ricardo Sanjuan, tenor

Josep R. Gil-Tàrrega, director d’orquestra
Isabel Serrano, violí concertino
Marisa Esperanza, Fernanda Taixeira, flautes
Jordi Argelaga, Melitón Quadrat, oboès
Alberto Santi, fagot
Vicent Giner, Vicente Navarro, trompes
Mariette Holtrop, Xavier Carrau, Jan-Pieter Van Coolwijt, Carles Fibla, Carmen Gutiérrez,
Hans Lub, Enric Llorens, Leonardo Rodríguez, Jose Manuel Villareal, violins
Marial Moreiras, Sergi Martí, Jose Manuel Navarro, violes
Carles Magraner, José Alvarez, Jose Leonardo Luckert, violoncels
Juan Ruiz, contrabaix
Octavio Lafourcade, guitarra
Ignasi Jordà, clave
Lluís Osca, percussió

Vicente Martín y Soler (1756-1806)

El tutor burlado o La madrileña (Madrid, 1778)
Zarzuela en dos actos y en verso

1 CD – DDD – Digipack – Duració total: 75′ 48”

Història d’una transformació

Heus ací una breu història sobre el primer triomf d’un compositor que volia ser famós. Aquest primer èxit li va bastar per a eixir fora d’Espanya. Ja en l’estranger, els següents el van ser portant cada vegada més lluny fins que al final li va anar impossible tornar. No obstant açò aquest èxit que ho va allunyar, va fer possible que aquesta, la seua primera obra teatral, romanguera en el seu país.

En la ciutat de València l’arquebisbe Andrés Mayoral va suspendre totes les representacions d’òpera en el Corral de l’Olivera (Casa de les Comèdies) durant el període comprès entre 1748 i 1753, per creure que van ser l’origen dels terratrèmols que van assolar la ciutat durant aqueixos anys, camuflant amb aquest argument la immoralitat i competència que el clergat veia en les representacions teatrals. El zamorano Mayoral va adquirir després la Casa de les Comèdies de València per a derrocar-la i construir uns habitatges, deixant a la ciutat sense teatre fins que l’any 1761, i prèvia autorització real de Carlos III, es representara de nou a València en la Botiga de Baldà, antic magatzem propietat de l’Ajuntament que es va condicionar per a tal menester.

La vida teatral valenciana entre els anys 65 i 75 del segle XVIII va ser d’apogeu. Així es justifica si s’observen el nombre d’òperes representades, els escrits musicals editats i la diversitat dels seus autors, la majoria d’ells italians (Francesco vaig donar Maio, Nicolo Piccinni, Baltasar Gallupi, Pietro Guglielmi, Tomás Trajetta, David Pérez, entre uns altres). D’entre els músics que van visitar la ciutat del Túria en aquest decenni destaquem a Luigi Bocherini qui, al novembre de 1768, i nouvingut a Espanya amb la qual seria la seua futura dona Clementina Pellicia, va interpretar un ària per ell composta en l’òpera de di Majo L’Almeria. La restauració dels espectacles teatrals en la ciutat de València es va fer de manera progressiva, fent-nos una breu idea de la vida musical que va respirar i va influir a Martín i Soler en la seua joventut i durant el període que situem entre 1765 i 1775, any en el qual estrena a Madrid Il tutore burlato suposant-li ja resident en la capital d’Espanya. Encara que en més d’un diccionari se cita I due avari com la primera òpera que el valencià Vicente Martín i Soler va compondre i va estrenar, fins ara no ha aparegut el llibret, ni la partitura. En el seu lloc es troba, degudament catalogada pel nom del seu autor. Il tutore burlato, òpera bufa en tres actes, de 1775, que es troba en el fons de música de la Biblioteca Històrica Municipal de Madrid (BHM Mus 189-6).. En cap de les fonts en què s’inclou aquesta obra, s’adverteix una característica molt especial, ja que, és necessari examinar-la per a descobrir que a més d’una òpera en italià, es tracta també d’una sarsuela amb text en castellà. És l’única obra de Martín i Soler cantada en els escenaris de la Cort, amb aquesta particularitat.

© Víctor Pagán / Carles Magraner

Additional information

Weight 110 g