Il Barbaro Dolore

Malgrat l’incipient i productiu interès que en els últims anys ha despertat entre alguns musicólogos i intèrprets, podem afirmar que la música espanyola del segle XVIII continua sent una de les grans desconegudes per a l’afeccionat mitjà. La falta d’enregistraments de qualitat, derivada en nombroses ocasions de la manca de transcripcions musicals de les partitures originals, ha contribuído en bona mesura a aombrar un panorama que de per si mateix ja es presentava bastant fosc fins a dates molt properes. No obstant açò, l’aparició de compactes com el qual ara ens presenta CDM no solament vénen a intentar rectificar el deute històric amb el nostre immens i encara inexplorado patrimoni musical, sinó que també confirma l’excel·lent qualitat de moltes de les partitures que fins ara mateix han romàs en el silenci d’arxius i biblioteques.

El violoncel·lista valencià Carles Magraner, que ha realitzat per a aquest enregistrament un magnífic treball de revisió i transcripció de les partitures originals, es posa al capdavant de la Capella de Ministrers per a oferir-nos un interessant i atractiu recorregut per l’art musical de l’Espanya dels primers Borbó, una època fascinant carregada de desafiaments polítics, culturals i artístics. Noms com els de Martín i Coll, Carlo Broschi Farinelli (1705-1782) i Nicola Conforto (1718-1788), italians aquests dos últims de naixement, però espanyols d’adopció, Joan Baptista Pla (h. 1730-1785), Anna María Martínez (1744-1812), una excel·lent compositora de pare espanyol encara que formada a Viena, i sobretot, Domingo Terradellas (1713-1751), autor dotat d’unes qualitats musicals excepcionals que li van portar a desenvolupar a Itàlia una carrera operística similar a la del gran Jommelli, i per les quals mereixeria més d’un disc monogràfic, exemplifiquen a la perfecció l’evolució experimentada per la música espanyola en el segle XVIII, des de l’estil encara barroquizante de la Suite espanyola (1706) de Martín i Coll, al galant i sensual de la resta d’autors, on les àries brillants i els moviments cantabiles del concert favorit de Pla (h. 1765) ens recorden molt als grans mestres del classicisme vienés.

La Capella de Ministrers ha aconseguit convertir-se en els últims anys en una de les formacions musicals historicistes més importants del panorama nacional. Les seues interpretacions, tant si aborden el repertori medieval, el renaixentista o el barroc, són la conseqüència del treball seriós i constant i per açò resulten plenes d’eloqüència i rigor filològic. La qualitat dels seus instrumentistes, on figuren noms com els de Fernando Paz a les flautes, Octavio Lafourcade a la guitarra barroca o Ignasi Jordà a l’òrgan, unida ara a l’encantadora veu de Ruth Rosique, una de les sopranos espanyoles més prometedores, ens fan esperar amb autèntica impaciència futures incursions en el ric i desconegut llegat musical espanyol del segle XVIII.

Un nou encert de la Capella de Ministrers.

Francisco de Paula Cañas Gálvez