Fantasiant – Llibre Disc

Una altra gran empresa iniciada per la valenciana Capella de Ministrers que culmina amb èxit i una presentació de luxe, Fantasiant, que ens retrotrae als temps en què la música hispana (catalano-aragonesa, exactament) es va europeïtzar, en un dels seus períodes més brillants. L’excusa: el necessari homenatge a Ausias March, aqueix nom que tots vam llegir en els llibres de text d’història de la literatura, que ara es fa carn precisament a través de l’art menys tangible que hi ha: la música. La cort d’Alfons el Magnànim va ser l’escenari d’aquest salt qualitatiu, al que rendeix tribut amb una presentació excel·lent Carles Magraner. Una altra més a sumar als anteriors lliuraments recreant moments de la història musical valenciana consagrades a Jaime I (3 CD), els Borgia o la Batalla d’Almansa. El programa, molt bé escollit i perfectament explicat, arreplega tant peces contemporànies al poeta valencià com unes altres, segle i mitjà posteriors a la seua mort, en què es musiquen els seus poemes, dins del gènere madrigalístic, tan escassament practicat en la nostra tradició musical. Així, Joan Brudieu és l’autor més representat, amb cinc peces que recreen sengles poemes de Ausias March. Cornago, Tinctoris, Nichola, Enrique de París, Voisard i una dotzena de composicions anònimes completen el programa. Al costat de la solvent plantilla habitual de la Capella, podem gaudir de col·laboracions de luxe, com ens té acostumats aquest conjunt, com Juan Carlos de Mulder a la vihuela. Una ajustada i poderosa secció de vent i la veu de cristall del contratenor José Hernández Pastor ens ajuden a situar-nos en la cort aragonesa d’Alfonso el Magnànim i en la del seu fill Ferrante, així com a la dels Reis Catòlics o els primers Àustrias, amb Ausias (450 anys després de la seua mort) omplint-ho tot. El grup es mostra excel·lent en les peces instrumentals (set, algunes no gaire escoltades, incloent danses), vibrant en les vocals (en quatre idiomes), sense menysprear alguna letrilla popular ben picante, tan del gust renaixentista, com l’anònima que tanca el disc (Alle stamenge, donne). És una època i repertori ben conegut per Magraner, que depura més el seu estil, un punt més auster que en discos anteriors de similar cronologia (La Spagna, Cancioner de Palacio, per exemple). Algun dia caldrà pensar a editar certes notes de les carpetes dels discos. En elles, cada vegada amb més freqüència, es llig la prosa més pedagògica sobre història de la música, context, interpretació… amb un altíssim nivell i excel·lent to divulgatiu que les fa més atractiva i eficaç que els llibres a l’ús. En aquesta línia continua la Capella de Ministrers augmentant el repertori a través d’aquests programes monogràfics tan ben pensats com ben interpretats.

Josemi Lorenzo Arribas