Trobadors

L’univers poètic i musical dels trobadors constitueix un dels llegats culturals més refinats i sofisticats de l’Europa medieval. Exquisit en les seues formes, obertament innovador en els seus plantejaments, l’art trovadoresc va recórrer com un reguero de llum totes les Corts europees occidentals durant els segles XII i XIII. Pocs van ser els monarques i nobles que es van resistir a les seues paraules subtils i a les seues belles cançons d’amor. A Castella, el Rei Alfonso VIII, el de les Navas de Tolosa, va ser trobador, potser influenciat per la seua esposa, Leonor de Plantagenet; i també ho va anar Alfonso X el Sabio, el gran trobador de la Mare de Déu. En la Corona d’Aragó, per la seua banda, les relacions polítiques i comercials van permetre, potser, una major permeabilitat dels fluxos culturals d’Occitània en l’àmbit cortesà regi. L’obra de trobadors tan coneguts com Raimbaut de Vaqeiras, Bernart de Ventadorn, Berenguer de Palou, Giraut de Boirnelh, Pere Raimon de Toloza o Peire Vidal sabem que va ser coneguda i admirada per Pedro II, Jaume I, Alfons III o Jaume II.

Resulta molt difícil avui dia intentar recrear aquell ambient musical i cultural. A les dificultats pròpies de l’escassetat de fonts per al seu estudi cal afegir els problemes que planteja a l’hora d’una interpretació musical rigorosa la notació mensural en la qual està copiat aquest repertori. Per açò, abordar-ho amb garanties d’èxit és privilegi reservat a uns pocs. Trobadors, l’últim llançament de Magraner i la seua Capella de Ministrers per al seu segell homònim, CDM, és un apassionant recorregut per l’obra i la música d’alguns d’aquests trobadors. Rigorós en els seus plantejaments, refinat en les seues interpretacions, Magraner aconsegueix evocar amb indubtable mestratge l’ambient subtil i idíl·lic d’aquesta poesia evocadora i misteriosa. La recreació musical a càrrec d’una envolupant Ruth Rosique i un selecte grup de ministrers on figuren noms tan coneguts com els de el propi Magraner a la viella, Octavio Lafourcade en el llaüt medieval o David Antich en les flautes resulta admirable des del punt de vista musicològic i, també, artístic. Un disc apassionant.

Francisco de Paula Cañas Gálvez