La Harpe de Melodie

L’època de Benet XIII, el Papa Lluna, que abasta més o menys des de mitjan segle XIV a principis del XV, és el nou centre d’interès del celebrat conjunt Capella de Ministrers, dirigit per Carles Magraner. En aquesta tardor de l’Edat Mitjana es produeix justament la florida de l’Ars nova, a partir del cèlebre tractat de Philippe de Vitry que estableix un nou sistema de notació musical i amb açò major varietat harmònica i rítmica en la composició, major expressivitat, i també de l’Ars subtilior, que porta al límit les complexitats harmòniques i les possibilitats de la dissonància, convertint de pas el text en endevinalla intel·lectual d’espès simbolisme. Clar que no tots aquests progressos van ser del gust de l’Església, que arribaria a prohibir el nou estil pel seu vanguardisme i lleugeresa.

Si be Guillaume de Machaut és el creador més apabullant del període, el vertader estel de l’Ars nova, alguns dels seus seguidors es van demostrar capaços d’escriure belles composicions, com demostra el present programa que beu de còdex com els de Chantilly, Apt, Ivrea, Barcelona i València. Podrem gaudir així de les balades i virelais de Jacob de Senleches (la peça titulada de les quals La Harpe de melodie dóna títol al disc), Johannes de Janua o Jehan Simon de Haspre i Jaquet de Noyon, a més d’altres autors anònims. Però igualment se’ns ofereix, per exemple, la Missa coram Papa, confeccionada a partir de fragments de diverses antologies, o el preciós himne Gaude flori virginali, contingut en el Cantoral de les Clarisses de València.

La Capella de Menestrers, amb la col·laboració del Cor de la Generalitat Valenciana, proposa una interpretació sòbria encara que vivificante d’aquest repertori, en la qual destaca, en l’instrumental, una percussió de marcada aroma aràbiga i, en el vocal, els bells timbres de la soprano Pilar Esteban i del contratenor José Hernández Pastor.