Capella de Ministrers ha publicat el disc Regina, 18 monarques medievals de la Corona d’Aragó, un treball en què la formació dirigida per Carles Magraner ret homenatge i dedica a aquestes influents dones que van ser reines des de principis del segle XIII fins a principis del XVI, coincidint amb la commemoració del Dia de la Dona. És el 67 àlbum del grup musical amb més de 35 anys de trajectòria artística com a referent nacional i internacional de la música històrica.
La musicòloga Maricarmen Gómez Muntané exposa al llibret que “a les múltiples Històries que circulen sobre la música Occidental la dona és la gran absent, per la mínima atenció que es presta a les compositores i perquè s’oblida el que sense la seva presència, en qualitat escoltant o intèrpret, el curs de la música hauria estat molt altre”.
Quan es parla dels trobadors, “es destaca el fet d’haver estat al servei de tal o qual membre de la noblesa masculina, malgrat que les seves composicions fossin especialment adreçades a la dona”; i si del que es parla és de joglars i ministrils, no haurien pogut actuar “sense la col·laboració de dones de veus cristal·lines, de virtuoses de l’arpa o d’àgils dansaires. Els exemples es podrien multiplicar”, assegura la musicòloga.
La Corona d’Aragó, com a conjunt de territoris polítics regits per monarques aragonesos, va existir durant més de cinc segles i mig, entre 1164 i 1716, però mai no va tenir una reina titular, totes van ser consorts, indica al llibret l’historiador Vicent Baydal, que constata la seva “enorme influència, poder i un paper cabdal en l’evolució de la societat, la política i la cultura durant centúries”.
El repertori ha estat seleccionat sobre la base de la seva circulació a l’entorn de les protagonistes en les diferents etapes de la seva vida donant “prioritat al de font aragonesa, quan això ha estat possible”, apunta Gómez Muntané. El treball discogràfic inclou 18 obres d’autors com l’Adam de la Halle, el Walther von der Vogelweide, el Guillaume de Machaut, el Jacopo da Bologna, el Pere Oriola, el Joan de l’Alzina o el Lluís del Milà, així com diverses peces anònimes del segle XIII al XV.
Per al cd, que es distribueix en més de 28 països i en diverses plataformes de tot el món, Magraner (vella i viola d’arc) ha comptat amb les cantants Èlia Casanova i Beatriz Lafont (veu), els intèrprets Fernando Marín (viola de arc), Robert Cases (viola de mà i de ploma, llaüt, guitarra i arpa), Silke Gwendolyn Schulze (flautes, xirímia i dolcimer), Eduard Navarro (llaüt, cítola, cornamusa i xirímia), Pau Ballester (percussions), i la col·laboració de Maria Jonas (veu) i David Antich (flautes).
Reinas de la Corona de Aragón
A la Corona d’Aragó hi va haver un total de 33 reines de les quals 18 s’aborden en aquest disc: Violant d’Hongria (1235-1251), Constança de Sicília (1276-1285), Blanca d’Anjou (1295-1310), Elisenda de Moncada (1322-1327), Leonor de Castella (1329-1336), Maria de Navarra (1338-1347), Leonor de Portugal (1347-1348), Leonor de Sicília (1349-1375), Sibil·la de Fortiá (1377-1387) ), Violant de Bar (1387-1396), Maria de Lluna (1396-1406), Margarida de Prades (1409-1410), Leonor d’Alburquerque (1412-1416), Maria de Castella (1416-1458), Juana Enríquez ( 1458-1468), Isabel I de Castella (1479-1504), i Germana de Foix (1506-1516).
La procedència de les monarques és diversa: cinc castellanes, que van copar el segle XV, quan a partir del 1412 va arribar al tron la dinastia castellana dels Trastàmara; tres catalanes, tres franceses, dues sicilianes i una aragonesa, una navarresa, una portuguesa, una xipriota i una hongaresa, fora de l’àmbit geogràfic ibèric i mediterrani predominant.
Violant d’Hongria és una de les reines més conegudes, assegura Baydal, “per l’importantíssim paper que el seu marit, Jaume I, li va atorgar a la seva crònica (Llibre dels fets) en el procés de conquesta de terres valencianes”, el de conselleres “ era un dels papers que atorgava un gran poder a les reines”, així com la seva “vàlua geoestratègica al tauler diplomàtic internacional”, com a transmissores de drets hereditaris. Aquest “enorme poder” permetia la promoció i el desenvolupament de les activitats culturals, “entre les quals hi havia la música, la dansa i el cant”.
Presentació del disc
Capella de Ministrers va presentar ahir a la nit el disc i el videoclip de Regina a l’octubre Centre de Cultura Contemporània de València, en un acte en què van intervenir Carles Magraner, Vicent Monsonís, director del vídeo de la productora Terra a la Vista, i l’historiador Vicent Baydal. El públic va aplaudir les intervencions i va dedicar una calorosa acollida a la proposta audiovisual que proporciona unes imatges èpiques a aquest projecte ia l’obra del cd Una sanyosa porfiadel compositor Juan de l’Alzina.
Capella de Ministrers treballa des dels seus inicis en la recuperació i difusió del patrimoni musical que ha rescatat i difós en més de 1.600 concerts i recollit en treballs discogràfics acurats i en diverses participacions, recopilatoris i cds promocionals. La seva tasca investigadora es remunta fins a l’Edat Mitjana on ha abordat diferents cultures.
A més de set lustres de trajectòria ha actuat en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals i ha publicat treballs al voltant de la música de la corona de Castella i d’Aragó, àrab-andalus, sefardita, cristiana, de l’Espanya virreinal del Nou Món, La ruta de la seda, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani, sarsuela…