Quan algú escolta la música de Carles Magraner el que percep no és senzillament una successió de notes produïdes pels cops del seu arc en les cordes de la viola da gamba, més aviat són sons que es van transformant en una cadena de sentiments i emocions. De la mateixa manera, la seua extensa carrera professional no pot ser entesa com un gran nombre de concerts i enregistraments, per què és la història de molt d’esforç i el resultat del seu amor per la música.
Carles Magraner naix a Almussafes (La Ribera Baixa, València) on inicia els seus estudis musicals, que continua després en el Conservatori Professional de Carcaixent i el Conservatori Superior de València, obtenint els títols de Professor de Violoncel i el Superior de Musicologia. Molt ràpid, se sent captivat per la música antiga i s’especialitza en violoncel barroc i viola dóna gamba, amb estudis a Barcelona, Madrid i el Departament de Musique Ancienne del Conservatoire National de Région de Tolosa de Llenguadoc. A més,cursa diversos seminaris sobre música medieval, renaixentista i barroca impartits per Miquel Querol i Josep Bonastre, entre uns altres, completant la seua formació en música ibèrica dels segles XI-XVIII. Obté el Premi a la Creativitat Musical de la Universitat de València en els anys 88 i 89 i del Ministeri de Cultura de joves intèrprets. Carles Magraner és Màster en Música en l’especialitat de música antiga i Doctor en Música per la Universitat Politècnica de València.
Ha desenvolupat una gran activitat concertística com a solista i en diverses agrupacions de cambra i també ha compartit els seus coneixements, d’una banda com a professor en diversos conservatoris i escoles de música, i per una altra amb la seua intervenció amb ponències i conferències en la Universitat de València i Universitat d’Alacant, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona, en l’Escola Superior de Música d’Estocolm, Conservatori de Xangai, Escola d’Art de l’Havana, Congrés Internacional Els mons de Vicente Martín i Soler, participant a més en els cursos de música antiga de Peníscola i Morella, com a professor del seminari sobre Francisco Guerrero impartit en la Universitat Internacional d’Andalusia, UIA Huelva i en el curs de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona, Centre Ernest Lluch, Universitat Lió2 i Sorbona de França, Conservatori de Mina Gerais a Brasil, a més d’altres congressos, i seminaris. L’any 2004 se li concedeix el premi cívic de la seua localitat natal. Ha estat professor especialista en música antiga en el Conservatori Superior de Castelló.
La seua àmplia formació i el seu coneixement de la música antiga ho han portat a ser director artístic de la Orquestra Barroca de Xàtiva i col·laborador de l’Orquestra Barroca Espanyola. Va ser becat per la Universitat de Salamanca per a la formació de l’Orquestra Barroca d’aquesta Universitat. Així mateix ha dirigit a diverses agrupacions instrumentals i vocals, entre les quals cal destacar el Cor de la Generalitat Valenciana, el quartet de violes dóna gamba Millennium, l’Acadèmia CdM i l’Orquestra Sinfónica d’Alacant (ADDA). Comissari del Festival Mare Nostrum del Centre Cultural La Beneficència de València, director artístic del Festival Internacional de música antiga Música, Història i Art de València, del Festival de Música Antiga al Palau de l’Abat (La Valldigna), així com de diversos cicles de música antiga i barroca de la Comunitat Valenciana.
En 2006 dirigeix i coordina el projecte de construcció dels instruments sobre la base dels dotze àngels músics de les pintures al fresc de l’altar major de la Catedral de València, amb els quals s’ofereix un concert aqueix mateix any dins dels actes de benvinguda de La seua Santedat el Papa a València. A més d’aquesta trajectòria professional individual, la seua faceta més coneguda és el seu treball com a fundador i director del grup valencià de música antiga i barroca Capella de Ministrers, amb el qual ha gravat nombrosos discos reconeguts com a Millor Producció Discogràfica atorgat pel Ministeri de Cultura, Premi Important de l’editorial Premsa Valenciana, premis Gramophone, Goldberg, CDCompact, entre uns altres.
Ha realitzat nombrosos concerts en els més prestigiosos festivals estatals i internacionals, entre els quals cal destacar l’Auditori Nacional d’Espanya, Palau de la Música de València, Palau de la Música Catalana, Auditori de León, Teatre de la Maestranza, L’Escorial, Centre Conde Duc, Auditori de Castelló, Teatre Cervantes, Festival de Música Antiga de Barcelona, Madrid Cultural 1992 (amb la recuperació de l’òpera Los Elementos d’Antonio Literes), Festival de Teatre Clàssic d’Almagro, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, Festival de Peralada, Quinzena Musical Donostiarra, Els Estius de la Vila(Madrid), Festival Grec (Barcelona), Festival Internacional de Música i Dansa de Granada, Festival de Música Religiosa de Conca, Serenates a la Universitat (València), Festival Llaure Habite (Vigo), Festival Medieval d’Elx, entre uns altres. Ha realitzat gires de concerts i participat en els més importants festivals de països com França, Bèlgica, Romania, Portugal, Holanda, Egipte, Itàlia, Alemanya, el Marroc, Anglaterra, Polònia, Tunísia, Xile, Portugal, Grècia, Argentina, Brasil, EUA, Mèxic, Finlàndia, Àustria, Cuba, Croàcia, Xina, Algèria, Suècia, Noruega… d’entre els quals destaquen el Oude Muziek de Utrecht, La Chapelle de Lió o el concert amb el Requiem de Victòria en la catedral de Saint Patrick de Nova York. Al maig de 2008 va actuar en la inauguració de la Casa de la Llengua Espanyola en Rodas (Grècia), presidida per S. M. La Reina Donya Sofia en viatge oficial. Aqueix mateix any el grup va participar en l’acte oficial d’homenatge al rei Jaume I que va tenir lloc en el Monestir de Poblet, amb motiu del 800 aniversari del seu naixement.
La seua activitat ha anat més enllà de l’estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent el Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna; amb coreògrafs com Santiago Sempere i Toni Aparisi; amb artistes com Manolo Boix i amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín. Ha recuperat la versió escenificada de la sarsuela inèdita La madrilenya de Vicente Martín i Soler, el primer Oratorio Sacre espanyol, i una aproximació històrica a la interpretació del drama en dues parts per a la Festa de l’Asunción de la Mare de Déu d’Elx. La seua música del Cant de la Sibil·la forma part de la banda sonora de la pel·lícula Són de mar de Bigas Luna. Aquest treball va suposar l’inici d’una relació professional amb el director català, qui en 2003, va requerir la seua participació en l’adaptació de les Comèdies bàrbares de Valle-Inclán, en la clausura de la II Biennal de València.
És habitual la seua col·laboració amb Maricarmen Gómez Muntané (UAB), Josemi Lorenzo i altres musicólogos i medievalistas que han permès indagar en el patrimoni musical espanyol amb exemples de recuperació de música en temps de Jaume I, Ausiàs March, Llibre Vermell, dinastia dels Borgia, Cancioner de Palacio i del Duc de Calàbria (Uppsala)… Els seus estudis musicològics sobre el barroc valencià han servit per a l’edició de diversos discos sobre la música antiga valenciana: Matías Navarro, José Gil Pérez, trobadors de la Corona d’Aragó, Alfonso el Magnànim, entre uns altres. Ha publicat, juntament amb David Antich, l’edició crítica de la sarsuela La Madrileña de Vicent Martín i Soler i al costat de Gersón Padilla, la suite medieval Els Viatges de Tirant el Blanch per a banda simfònica. L’activitat de Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, es reflecteix en els més de 1500 concerts oferits des de la seua creació en 1987 i la seua àmplia discografia, acollits tots amb molt bones crítiques de públic i especialistes, a més de premis nacionals i internacionals d’institucions i revistes professionals.