Música Encerrada. RMC 2015
Música Encerrada Revista Musical Catalana #344 (abril-mayo 2015)
Música Encerrada Revista Musical Catalana #344 (abril-mayo 2015)
Music for the 400th anniversary of Shakespeare's death. If music be the food of love, play on;Give me excess of it, that, surfeiting,The appetite may…
Música para el 400 aniversario de la muerte de William Shakespeare.
Si la música es alimento del amor, tocad.
Hartadme con ella, para que ahíta
mi hambre pueda enfermar, y muera.
De nuevo esa melodía, de tan triste final:
ah, vino a mi oído como el dulce rumor
que alienta un jardín de violetas,
deslizando en mí secretamente su aroma. Basta.
No suena tan dulce ahora como antes…
[Noche de Reyes, W. Shakespeare, Act I, Escena 1]
CRÒNICA D'UN VIATGE MUSICAL PER LA MEDITERRÀNIA MEDIEVAL
Carles Magraner proposa un viatge musical per la Mediterrània medieval de la mà dels viatges de Ramon Llull. Les referències musicals dels seus escrits són breus. En el "Revelatio secretorum artis" del lul·lista del segle XVIII Ivo Salzinger es dedica un apartat que es titula "De Secreto Musicae" on, després de reiterar l'autoritat musical de Boecio i Pitàgores, tracta la divisió del monocordi i les consonàncies, el cercle de quintes i el sistema de solmització de Guido d'Arezzo. Seguint aquest afirma que la música és "ars inventa ad ordinandum multas voces concordantes in uno canto". Tanmateix, en “L’Arbre de la Ciència’’ on Llull imagina catorze arbres del saber, està l'Arbre humanal en què una de les seves fulles és la música, on diu que al seu parer l'activitat del músic ha “considerar les veus dispostes a ésser altes e baixes e mijanes, longues e breus, grosses e primes, proporcionades als accents de les vocals e de les consonants, per ço que pusca ornar les veus e les melodies dels estruments qui son plaents a oir, e alegrar los coratges dels homens". Altres referències a la música en l'obra de Llull les trobem, per exemple, en la seva “Doctrina Pueril’’, on escriu: "Musica es art per la qual havem doctrina a cantar e sonar esturments dretament, e tost e espau, alsant e baxant e agual los punts e les veus en tal manera que sien concordants diverses veus e sons. On, aquesta art es, fil, atrobada per so que cantant e ab esturments hom sia loador de Deu.E aquesta art tenen los clergues qui canten en l’esgleya per loar Deu, e contra los comensaments d’esta art son los juglás, qui canten e sonen esturments denant los princeps per vanitat mundana”.
Imatge: ©Badische Landesbibliothek, Karlsruhe. Cod. St.Peter perg 92 fol.3v
CAPELLA DE MINISTRERS GERMAN TOUR!
Europäische Kulturstiftung EUROPAMUSICALE München & BACH FESTIVAL de Leipzig - Musique aux Salles de Pollogne.
The next edition of Musica Sacra Festival in München, organized by the European Foundation Europamusicale, will feature the participation of Capella de Ministrers. A concert to be held on the 12th century Windberg Abbey, the June 19th, and where the Spanish ensemble will present a premiere program in trio for solo voice, viola da gamba and harpsichord: INEFFABILIS. A Musical repertoire about the spirituality of the Spanish Late Renaissance and Early Baroque with works by Morales, Victoria, Guerrero and Merula.
Robert Burton (1577-1640) publicaba en los albores del siglo del claroscuro su obra Anatomía de la Melancolía (1621) que alcanzaría gran popularidad. Es aquí donde por vez primera aparece la melancolía religiosa como aspecto fundamental de la experiencia mística. En este contexto hiperreligioso situamos figuras como las de las llamadas “beatas melancólicas”, la más conocida de ellas fue Santa Teresa de Ávila, quien dedicaría íntegramente un texto al estudio de la melancolía en su conocido capítulo VII de las Fundaciones. Capella de Ministrers propone un recorrido a través de las músicas que dibujan desde el sentimiento melancólico una anatomía de la Mística caracterizada por las luces y las sombras, parafraseando el reconocido libro de Robert Burton. Un repertorio de música hispana de fines del siglo XVI y principios del siglo XVII con romances y villancicos de Encina, Fuenllana y de la Torre; del contexto de las casas de la alta nobleza y las dignidades eclesiásticas con obras de Ceballos, Navarro, Vázquez o Guerrero; música para las procesiones y fiestas religiosas con piezas de de Escobedo, Ribera, Guerrero y Venegas, así como piezas de Lerma del ms. Falla.