Música en temps de Jaume I – Llibre + 3 CD
L’Ars Antiqua, música de trobadors en la Corona d’Aragó i poesia andalusina, València (s.XII-XIII). Capella de Ministrers reuneix en aquest luxós libre-disc els seus tres últims treballs discogràfics: Ad Honorem Virginis, Amors i Cansó i Al-hadiqat Al-adai’a. Repertori trovadoresc vinculat a la Corona d’Aragó, música sacra i música andalusina dels regnes de taifes orientals. Una antologia musical que, bellament secundada per una apropiada selecció de textos i làmines, es mostra com una perfecta lliçó d’història.
LLIBRE DISC ESGOTAT
Solament disponible en descàrrega digital
Description
Ref.: CDM 0825
EAN 13: 8216116208250
Editat : 03/10/2008
Textos:
Antoni Furió
Josemi Lorenzo
Maricarmen Gómez
Manuela Cortés
Enginyer de so, mescles i edició:
Jorge G. Bastidas (dbc estudis)
Portada:
Suposat retrat de Jaume I de J. Mateu i de G. Peris del MNAC – Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona)
Disseny i maquetació:
Annabel Calatayud
3 CD – DDD – 59’21”+74’59”+60’50”
Dipòsit legal: V-3789-2008
Capella de Ministrers
Carles Magraner, director
Pilar Esteban, soprano
Alberto Guardiola, tenor
José Pizarro, tenor
David Antich, flautes
Carles Magraner, viella
Efrén López, llaüt medieval, guiterna
Ignasi Jordá, orgue
Pau Ballester, tintinnabulum, percussió
LLUIS VIC VOCALIS
Tenors:
Natxo de Lekerika, Jesús Ruiz de Cenzano, Vicente Abril, Jesús Navarro
Barítons:
Marc Solano, José Luis Vicente, Ximo Martí, Natxo Martí
CD 1: AD HONOREM VIRGINIS
Polifonia sacra de la Corona d’Aragó i el Cant de la Sibil·la (s. XII-XV)
Monestir de Santes Creus?, Tarragona, segle XIII
1. Ab hac familia. Instrumental 1’41”
2. Sospitati dedit mundum * 4’45”
3. Sanctus 2’47”
4. Te laudant agmina * 2’39”
5. Crimina tollit ** 3’17”
Priorat d’Escaladei, Tarragona, segle XIV
6. Mater Dei ** 3’29”
Monestir de Santes Creus?, Tarragona, segle XIII
7. Nativitas Marie virginis 5’03”
8. Promeneris summe laudis 3’34”
9. Gloriose matris Dei 4’02”
Monestir de Santa Maria de Ripoll, Girona, segle XIII
10. Cedit frigus hiemale 4’38”
Catedral de Tortosa, Tarragona, segle XIII
11. Isaias cecinit 2’02”
12. Veri floris sub figura 2’14”
13. Gaudeat devotio fidelium 3’04”
Monestir Sant Jeroni de la Murtra, Barcelona, segle XV
14. Ad honorem summi Patris 4’16”
Cant de la Sibil.la, Girona? segle XII
15. Iudicii Signum 11’48”
* Tropo del Sanctus
** Tropo del Agnus
CD 2: AMORS E CANSÓ
Trovadors de la Corona d’Aragó (s. XII-XIII)
Raimon de Miraval (segle XII/XIII):
1. Bèl m’es q’ieu chant 6’11”
Berenguer de Palou (segle XII):
2. Bona dona 3’41”
3. De la gensor qu’om vey’ 4’22”
4. Ab la fresca clardat 6’34”
5. Totz temoros e duptans 4’06”
6. Dona, la genser qu’om veya 3’12”
7. Aital dona 7’54”
8. Tant m’abelis 4’59”
Ponç d’Ortafà (segles XII/XIII):
9. Si ai perdut mon saber 6’42”
Guiraut Riquier (1292):
10. Pus astres no m’es donatz 4’53”
Ms. Anónimo St Joan de les Abadesses (segle XIII):
11. Era us preg 1’15”
12. S’anc vos ame 3’27”
13. Amors, merce no sia 4’03”
14. Ara lausetz, lauset 6’50”
Matieu de Caersí (segle XIII):
15. Tant suy marritz 6’50”
CD 3: AL-HADIQAT AL-ADAI’A
Música i poesia andalusina de la València dels segles XII-XIII
San’a nº 1. Ai del meu al-Andalus (7’46”) Ibn Jafáya (Alzira, 1058-1139).
San’a nº 2. La meua terra d’Alzira (5’26”) Ibn Jafáya
San’a nº 3. Oh València, tu no ets tu (3’36”) Ibn Jafáya.
San’a nº 4. Les vostres mirades (3’39”) Amat al-Azíz al-Husayniyya (Levante, ss. XII-XIII).
San’a nº 5. La Russafa de València (2’57”) Al-Rusafi (Ruzafa, Valencia, 1141-Málaga, 1177).
San’a nº 6. El bany (5’42”) Al-Rusafi.
San’a nº 7. Done la meua ànima (3’58”) Ibn Labbána (Valencia, m. 1113).
San’a nº 8. La sénia (3’25”) Ibn al-Abbar (Valencia, 1199-Túnez, 1260).
San’a nº 9. Els enamorats (7’21”) Ibn al-Aríf (Almería, 1088-Fez-Marrakech, 1141)
San’a nº 10. Cançó d’alba (5’41”) Ibn Yinnán al-Xativi (Játiva). Pendiente.
San’a nº 11. Epitafi d’un guerrer (4’12”) Ibn Záqqat (Alcira, m. 1134).
San’a nº 12. Dia de tempestat (7’08”) Ibn Záqqat
3 CD – DDD – 59’21”+74’59”+60’50”
“Va ser un dels grans reis del segle XIII, un personatge que no era ni blanc ni negre sinó gris, amb molts matisos”.
Amb aquestes paraules resumeix Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i, probablement, el millor coneixedor en l’actualitat del rei Jaime, els traços generals de la seua vida i regnat. A la llum de les noves recerques i de la historiografia més moderna Jaume I no va ser ni un progressista democràtic com li van voler veure alguns sectors del republicanisme espanyol, ni tampoc un representant màxim dels valors cristians medievals en la seua lluita contra els infidels peninsulars segons li van perfilar els ideòlegs franquistes, i menys encara l’heroi que el propi sobirà va tractar de dibuixar en la seua autobiografia, el Llibre dels Fets, redactat poc abans de la seua mort (Alzira, 27 de juliol de 1276). Jaume I va ser, abans de res, un monarca del seu temps, un guerrer, controvertit, sens dubte, en la seua acció política, molt religiós, eminentment pràctic, faldiller i, en opinió de Furió, analfabet, característica aquesta última que contrasta obertament amb la voracitat intel·lectual del seu gendre, el castellà Alfonso X el Sabio, una de les figures emblemàtiques de la imatge sapiencial de la monarquia medieval. Resulta difícil saber avui, vuit-cents anys després del seu naixement, els gustos musicals, si és que els va tenir, de Jaume I d’Aragó. En un temps en el qual la música començava a jugar un paper destacat en el cerimonial de la cort i en la vida litúrgica de l’Església, tot sembla indicar que, a diferència d’alguns dels seus avantpassats i successors, En Jaume no va mostrar un interès especial per aquest art ni tampoc sembla que exercira un mecenatge cultural actiu a imatge i semblança del desenvolupat en terres navarreses per Teobaldo I, Alfonso X o Sancho IV a Castella. No obstant açò, el seu llarg regnat va ser testimoni d’un desenvolupament excepcional de la música a Aragó, com també ho va anar en la resta de la Península Ibèrica.
Amb la finalitat d’oferir al lector i oïdor una imatge el més aproximada possible al que va deure ser el món musical que va envoltar a Jaume I, la Capella de Ministrers ens ofereix un llibre-disc amb belles il·lustracions i 200 pàgines en el qual, al costat dels textos de les peces originals degudament traduïts al castellà, català-valencià, francès i anglès, i els documentats assajos introductoris d’Antoni Furió, Josemi Lorenzo Arribas, Maricarmen Gómez Muntané i Manuela Cortés, essencials per a contextualitzar històricament la figura d’aquest rei, s’inclouen un total de tres discos compactes que atenen a sengles repertoris d’aquella època: el trovadoresco, el religiós i, finalment, l’andalusí, aquest últim d’especial bellesa i refinament segons ens mostren les delicades versions que ens mostren els membres de la Capella i el Ensemble Akram, inspirades en la rica tradició alauí, hereva, com és ben sabut, de bona part del llegat cultural andalusí.
Excel·lent aportació, doncs, de la Capella de Ministrers a l’any Jaume I i a la cultura del nostre país.
Francisco de Paula Canyes Gálvez
Adonar total del panorama musical d’una vida tan llarga i densa com la de Jaume I d’Aragó (1208-1276), si es pretén que siga complet, exigeix ambició, espai i nombroses disciplines en lliça. Tot açò concorre en aquest políptico sonor que la Capella de Ministrers ha construït per a celebrar l’efemèrides del VIII Centenari del naixement del monarca aragonés.
La derrota de Muret (1213) va fer abandonar al regne d’Aragó les seues intencions d’expansió territorial pel Nord dels seus dominis, orientant-ho provisionalment al Sud i, definitivament, a l’Est, la qual cosa és a dir al Mediterrani; aquesta batalla va entronitzar, amb cinc anys tan sols, al nou monarca. La singularitat d’aquesta Corona va consistir (al contrari que la castellana) en el respecte escrupolós de les particularitats jurídiques dels territoris que va ser englobant, i els seus sobirans van ser reis, prínceps, ducs, marquesos, comtes o senyors simultàniament, segons de quins dominis es tractara. Aquesta juxtaposició de realitats es va doblegar amb les respectives herències culturals i lingüístiques. En la Corona aragonesa, que en temps de Jaume I es va acréixer uns 30.000 km2 amb la incorporació del regne de València i de Mallorca, es va parlar llatí, occità, català en nombroses variants, àrab i hebreu. Poc després, diversos dialectes italians etc.
Tres CDs aboquen aquesta riquesa cultural de la qual la música es fa ressò, seguint un previsible guió: música trovadoresca vinculada a la corona aragonesa; música sacra i, la novetat, música andalusina d’aquests regnes de taifas orientals, obstinació que no sempre resulta satisfactori, encara que no siga el cas. El grup que comanda l’infatigable Carles Magraner (no seran els últims CDs que vegen la llum enguany) té ja experiència en els dos primers camps, i estén la solvència mostrada en altres enregistraments (Trobadors, Llibre Vermell), acreixent-la amb la inèdita col·laboració per al repertori andalusí del ensemble Akrami, dirigit per Mohamed Amin el Akrami.
Quant al repertori trovadoresco, tots els representants catalano-aragonesos estan presents, destacant-se les set composicions del rossellonès Berenguer de Palou, i mostres interessades de figures com Guiraut Riquier, que no va tenir empatx a mudar-se a Castella quan no va tenir l’èxit que va preveure en la veïna cort llevantina. Finalment, les quatre interessantíssimes cançons contingudes en el manuscrit de Sant Joan de les Abadesses, que els seus dos folis es van perdre para, feliçment, reaparèixer després. Són les úniques peces trovadorescas conservades al Sud dels Pirineus, i inclouen la procaz Llaura lausetz, un curiós unicum que dóna molt que pensar, i més per als qui pensen encara en una Edat Mitjana fosca i dominada per la por. Les composicions sacras s’extrauen fonamentalment de monestirs de terres històriques del Comtat de Catalunya (Girona, Barcelona i Tarragona), que després patrocinaran fundacions més al Sud, segons la conquesta cristiana avanç. Una nova versió sibilina, del segle XII, afig un especial atractiu pel suggeridor de la seua música i l’esforç de reconstrucció que imposa una peça tan llarga per a no caure en la monotonia. Prova, una altra vegada més, aconseguida. I van vàries.
El repertori andalusí seleccionat fa un escombratge escrupolós de temes de compositors i compositores vinculades a les terres de Jaime I, abundant en casidas, i interpretades segons la tradició marroquina, hereva del patrimoni musical de l’orient andalusí, una vegada produïda la diàspora, reconstruïdes a partir de ritmes i maneres concordes als textos, posats per escrit en el segle XVIII.
Resumint, un triple encert, per separat i en conjunt, per la coherència amb la qual es retrata musicalment l’època plenomedieval de la Corona d’Aragó. Com Jaume I estenent els dominis per onsevulla, la valenciana Capella de Ministrers fa el propi en la seua jurisdicció la musical. Un altre nou homenatge a la seua terra i a la seua herència musical (encara recent Música angèlica, ideal complement per a completar una tetralogía), i per tant a la música medieval ibèrica i europea. Els qui vulguen una antologia de les músiques d’aquesta època, ací tenen un regal.
Josemi Lorenzo Arribas
Additional information
Weight | 485 g |
---|